Exposición 'Peiró Coronado i la música'
A partir del 7 de febrer de 2026.
Lloc: Mucbe.
L'obra de Peiró Coronado no pot entendre's únicament des del visual. En molts sentits, la seua pintura dialoga de manera constant amb la música, no com un simple acompanyament, sinó com una font d'inspiració profunda i un llenguatge paral·lel. Per a Peiró Coronado, la música funciona com un motor creatiu. De la mateixa manera que una composició musical es construeix a partir de ritmes, pauses, intensitats i repeticions, els seus quadres semblen organitzar-se seguint una lògica similar. En ells trobem jocs d'harmonia i contrast que recorden a concordes, així com variacions de color i forma que evoquen canvis de tempo o de to. La pintura, si és el cas, no es limita a representar imatges, sinó que intenta suggerir sensacions, una cosa molt pròxima al que fa la música.
Molts dels seus quadres transmeten moviment, fins i tot quan no apareix una acció clara. Eixe dinamisme visual pot interpretar-se com una traducció pictòrica del ritme musical. Les línies, les formes i els colors no estan col·locats a l'atzar: avancen, es repeteixen o s'interrompen, com ho faria una melodia. Així, l'espectador no sols "mira" el quadre, sinó que quasi pot sentir-lo, d'una manera semblant a com se sent una peça musical. A més, la relació de Peiró Coronado amb la música també es reflecteix en el pla emocional. La música té la capacitat de despertar estats d'ànim molt concrets, i les seues obres busquen eixe mateix efecte. Alguns quadres poden resultar serens, altres tibants o vibrants, com si cadascun tinguera la seua pròpia banda sonora imaginària. En aquest sentit, la música no es veu, però s'intueix.
En conclusió, la relació entre Peiró Coronado i la música va més enllà de la inspiració puntual. Les seues pintures poden entendre's com una forma de música visual, on el color substitueix al so i el llenç es converteix en un espai en el qual mirar és també una manera d'escoltar.